El Primer de Maig: on està l'ètica periodística?

Com cada Primer de Maig, el dia Internacional del Treball, unes quantes i uns quants companys de la JSC vàrem anar a fer l'ofrena floral, conjuntament amb el PSC i la UGT, al monòlit de Pablo Iglesias, situat al Camp de Mart de Tarragona. Aquí cal fer aquí una menció especial a l'Alcalde de Tarragona, en Pep Fèlix Ballesteros, per netejar el monòlit de pintades després d'haver demanat durant molts anys a l'ex-alcalde Nadal que ho fés.

Després, esmorzar, i a les 12, manifestació. De la JSC, erem unes 20 persones i, en una jornada reivindicativa com aquesta, ha estat una llàstima que no hi fos present tota la nostra militància del Camp. La veritat, però, és que a crit de "queremos un pisito como el del principito" i amb la cançoneta de "Nostros trabajamos, cobramos una mierda, mil euros queremos, cobrar por lo menos", o amb l'Ay, Carmela!, vam tenir una manifestació bastant animadeta, almenys el grupet que formàvem. Després, a fer un vermut i tot seguit, a dinars (en el cas de Reus, la paella del PSC a la Selva del Camp) varis per celebrar el Primer de Maig.

L'endemà dia 2, la crònica del Diari. Si el senyor Javier Díaz Plaza, periodista del Diari de Tarragona, és un conservador, tant se m'en fot: cadascú te llibertat de pensament. Però clar, com a periodista, hi ha una cosa que se'n diu professionalitat, junament amb ètica periodística, que suposo que deu ser una assignatura que molts periodistes de casa nostra no deuen cursar a la Universitat. Algunes perles del Sr. Díaz:

"Los más atrevidos, que presumían de llevar la Internacional como tono en su móvil, también se acordarodn de la Casa real al grito "queremos un piso como el del principito".

1.- Doncs sí, porto la Internacional al mòbil, igual que hi ha d'altres que porten Els Segadors, altres l'Himne del Barça i altres, fins i tot, La Salve Rociera. Si sóc atrevit per això, doncs bé...

"Entre ellos destacaba uno bien vestido, con una camiseta de Armani. ¿Sería un infiltrado?"

2.- Encara estic buscant a algú dels companys i companyes de la JSC que fòssim a Tarragona que portés una samarreta Armani. Per tant, millor assegurar-se si anava amb nosaltres, o no. Una altra, "Entre ellos": sap que és el llenguatge no sexista? a banda de ellos, també hi havia "ellas". Per últim: i si portava una samarreta d'Armani, què? Serà que no hi ha gent suposadament "més progre" que membres de la JSC que porten rastes de perruqueria i altres complements...

"Hora de dejar aparcado el megáfono y unirse a esa "otra juventud", a la que no le interesa para nada este tipo de actos y reivindicaciones, que a pocos metros de ahí se tostaba al sol en la planya del Miracle"

3.- Jo no em considero part de una altra joventut, em considero part de la joventut en general, i prou. Igual que hi ha gent jove que dedica part de la seva vida a la música, a la pintura, a la fotografia, o a sortir de festa, a mi m'agrada la política. I si per això formo part d'una "altra joventut", vosté podria començar a plantejar-se ser comentarista del cor enlloc d'un cronista d'un diari que, en principi, no fa judicis de valors. Per tant, sigui objectiu i desenvolupi com cal la seva tasca periodística. Per cert, jo també vaig a la platja, a banda d'anar a reivindicacions com la de l'1 de Maig i portar La Internacional al mòbil.

A tot això: VISCA EL PRIMER DE MAIG!

Nosaltres, la solidaritat i l'Aigua

Des de fa mesos, la crisi comunicativa de la Generalitat en el tema de l'aigua ha fet còrrer com la pòlvora una sèrie de barbaritats sobre transvassaments, trens, vaixells i morenetes. En el cas del Camp de Tarragona, i concretament a Reus, el discurs fàcil i barat de certes formacions polítiques, centrat en "els de Barcelona ens prenen l'aigua", és l'únic que corre per mitjans de comunicació, en tertúlies de bar i en els comentaris dels "totòlegs" (els que saben de tot, i més).

Davant d'aquest posicionament, voldria plantejar un aclariment, un matís, i un recordatori.

L'aclariment: Recordo a tothom de Reus (i de rebot, a tot el Camp de Tarragona) que quan obrim l'aixeta, l'aigua que en raja no és ni de Siurana, ni de Riudecanyes, ni del Francolí. És de l'Ebre. Ho recordo perquè els primers que vam utilitzar un transvassament per beure, vàrem ser nosaltres. L'aclariment, doncs, és que a Reus bebem (i paguem, es clar) l'aigua de l'Ebre per al nostra consum.

El matís: Si a Reus i al Camp tenim aigua de l'Ebre, es per la mancança que teníem d'aigua: No podíem beure. Algú dubta de la necessitat d'abastir d'aigua per beure a persones? Sincerament, crec que és ben diferent transvassar aigua per a que la població begui, i de forma puntual, que per regar camps de golf, de forma continuada.

El recordatori: Fa 20 anys, a Reus obries l'aixeta i no sortia aigua. A Tarragona, l'obries i només rajava aigua salada del mar. La solució a aquest drama va venir amb un minitransvassament per portar aigua de l'Ebre al Camp de Tarragona. Ara, a Barcelona, poden trobar-se en la mateixa situació que nosaltres fa 20 anys. Per nosaltres sí que volem aigua de l'Ebre i per Barcelona no?

Normes a seguir al blog

Després d'un parell de comentaris anònims, he decidit seguir la política del Saló dels Penjats: No permetre l'entrada d'aquells comentaris de persones anònimes.



Molt probablement, ara em diran que no permeto la llibertat d'expressió, que no respecto les opinions, i altres qüestions similars. A tot això, dir què no tinc cap tipus de problema en publicar qualsevol comentari, sigui en la direcció de pensament que sigui, però amb nom. Crec i Defenso la Llibertat d'expressió, però també crec que tothom qui la defensa ha de posar cara i ulls i fer-se responsable de les seves paraules.



Així doncs, espero seguint rebent aportacions de qualsevol tipus, però no anònimes (ja que no es publicaran).

Ay, Carmela

Divendres, com a regal d'aniversari a una de les meves millors amigues, i aprofitant que dilluns és 14 d'abril, vaig anar a veure al Tetre Tívoli de Barcelona Ay, Carmela, amb Verónica Forqué i Santiago Ramos. Recomano anar-la a veure. Tot i que no entraré en qüestions teatrals, ja que no sóc crític, l'espectacle com a tal, la seva posada en escena i l'obra en qüestió, val la pena anar-lo a veure. Del que sí parlaré, però, és del missatge de l'obra. Carmela s'apareix a la primera escena com a fantasma al seu company, després d'haver estat afusellada uns dies abans per l'exèrcit franquista amb la seva entrada a Belchite, i, amb diferents flash-backs, explica la trama de com i per què la van afusellar. Amb les escenes que apareix com a fantasma, Carmela es va transformant de fantasma individual cap a memòria histórica col·lectiva, de tots els morts de la guerra civil. En vigília del 77è aniversari de la Proclamació de la II República Espanyola, una bona obra per anar a veure i, sobretot, reflexionar sobre la nostra història.

Reus-Cambrils:millora la carretera

La ciutadania de Reus i la de Cambrils, però de rebot la de tothom que passi per la carrera de Misericòrdia, estem d'enhorabona.

Per fi la comissió de política territorial del Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que insta la Generalitat a dur a terme les millores necessàries a la carretera de Misericòrdia, que uneix Reus i Cambrils.

La diputada del PSC per Tarragona i membre de la comissió, Núria Segú, ha valorat molt positivament aquesta mesura en un comunicat, ja que 'ajudarà a millorar les comunicacions per carretera entre les dues principals poblacions de la comarca del Baix Camp'. Algunes de les principals actuacions que es duran a terme són l'eixamplament de la carretera, la millora dels revolts, la reordenació d'accessos i la construcció d'una rotonda per donar més fluïdesa i seguretat a la circulació. (Agència Catalana de Notícies).

Núria Segú ha remarcat la importància 'd'una via com aquesta, d'uns 7,5 quilòmetres de longitud, que aquests darrers anys ha vist augmentar la seva densitat de circulació a uns 10.000 vehicles diaris'.

Després del 9-M

Per molt que diguin els companys d'altres formacions polítiques, està clar que tant a Catalunya com a molts indrets d'Espanya, el projecte socialista de José Luís Rodríguez Zapatero ha sigut el més recolzat.

Els resultats a Catalunya han estat coherents amb el discurs dels darrers mesos de totes les formacions polítiques: ERC i ICV-EUiA, carregant contra Zapatero després d'haver donat suport a totes les polítiques de caire social durant 4 anys, no deixant clar que votarien, perquè si tant criticaven Zapatero, pensàven votar Rajoy? CiU seguint ballant sola, mantenint-se en els seus pitjors resultats en unes generals, com al 2004, amb un discurs ranci (A Catalunya no hi cap tothom) i sense deixar clar a qui votarien com a futur president del govern central i, a sobre, posant el govern de la Generalitat com a moneda de canvi. El PP, s'ha emportat el que li tocava després d'haver desprestigiat a totes les persones de Catalunya, la nostra identitat, la nostra llengua i la voluntat de seguir endavant amb el nostre autogovern, perquè com diu la dita "Quien siembra vientos, recoge tempestades".

Per últim, el PSC, amb 25 diputades i diputats a Catalunya, ha escombrat. I és que el discurs ha estat clar: Si tu hi vas, som més. Més persones que aposten per una Espanya de progrés, més persones que volen viure junts, en conviència i en respecte, més persones que aposten per la llibertat i per una forma de fer política clara i dialogant, més persones que s'identifiquen amb les polítiques socials del govern i, en definitiva, més persones que s'han vist reflexades en el projecte socialista i que s'han volgut assegurar que ZP sigui el proper president del govern central.

Hem votat amb totes les forces. Gràcies.

Foto: Público

Degut a que encara s'estan produïnt reaccions a les eleccions (espero la del PP), no serà fins demà que inicï els comentaris de les eleccions, ja que també encara estic recollint dades.