Els pressupostos de la Generalitat pel 2010 preveuen una inversió de més de 152.349.000 d’euros en partides territorials concretes a les sis comarques del Camp de Tarragona (els pressupostos de la Generalitat per enguany han contemplat una inversió directe de 111 milions d'euros). A aquesta quantitat cal sumar-hi uns altres 73.478.000 euros en concepte d’inversions que beneficiaran al conjunt de la província de Tarragona. Així ho han anunciat aquest dissabte els diputats socialistes per Tarragona, Núria Segú i Àlex Martínez, que han desgranat els principals eixos dels pressupostos pel que fa les comarques tarragonines.
Pel que fa a l’educació, els pressupostos preveuen al Camp de Tarragona un conjunt d’inversions per un import total de més de 31 milions d’euros, que afecten un total de 15 municipis (Alcover, Bellvei, Les Borges del Camp, Cambrils, Mont-roig del Camp, Els Pallaresos, Reus, la Riera de Gaià, Sant Jaume dels Domenys, Santa Coloma de Queralt, La Secuita, Tarragona, Valls, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.)
Es segon lloc, pel que fa a l’àmbit de la Salut, s’executaran actuacions en hospitals, ambulatoris i residències i centres de dia amb una inversió global estimada en quasi 10 milions d’euros. Unes partides que beneficiaran els municipis de La Bisbal del Penedès, Calafell, Cambrils, Cunit, Salou, Tarragona, Reus i Vila-seca. “En aquest camp, cal destacar sobretot les inversions a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (2’3 milions d’euros) i al nou CAP de Cunit (2’1 milions d’euros).”
També en l’àmbit de les polítiques socials (que representen el 54% del total d’aquests pressupostos) destaquen amb llum pròpia les inversions d’ajuda a la dependència i al foment del medi ambient i l’habitatge. “Pel que fa al medi ambient, cal subratllar les actuacions destinades a construir les infrastructures necessàries per a poder reutilitzar les aigües residuals del Camp de Tarragona, un projecte pioner que rebrà una inversió de 48 milions d’euros. En protecció social tenim partides específiques per residències i centres de dia a Tarragona (2 milions d’euros), Reus (2’8 milions d’euros), Montblanc (1’4 milions d’euros) i L’Espluga de Francolí (668.000 euros).”
Per la seva banda, Àlex Martínez ha posat de relleu “l’impuls a les mesures pensades per fomentar l’ocupació i reactivar la nostra economia, creant així nous llocs de treball i riquesa pel territori. En aquest sentit m’agradaria remarcar les obres previstes a la carretera C-51 (que ha de connectar l’Alt Camp i el Baix Penedès, que compten amb 1’8 milions d’euros d’inversió), la variant de Les Borges del Camp (2’8 milions d’euros d’inversió), el nou edifici del servei telefònic 112 a Reus (4’2 milions d’euros), l’impuls que rebrà el Centre Integral de Mercaderies del Camp, els més de 7 milions d’euros destinats a la conservació i millora de la nostra xarxa viària, o els 6.400.000 euros per la nova comissaria de Tarragona, per citar només algunes de les partides més importants. A tot això cal afegir la previsió de licitació de les obres de construcció de la Ciutat de la Justícia de Tarragona.”
Un altre gran eix dels pressupostos a nivell de comarques tarragonines és la despesa en recerca i desenvolupament, En aquest sentit, es continua apostant pel desenvolupament de la societat de la informació i les telecomunicacions, amb partides molt significatives com els 5.200.000 euros que rebrà la Universitat Rovira i Virgili. En total, l’aposta per l’I+D+i rebrà a les nostres comarques més de 15 milions d’euros en el marc d’aquests pressupostos, de les quals el centre IDIADA, del Baix Penedès, s’emporta 4’9 milions d’euros.
Finalment, també s’ha fet un esforç molt especial per incentivar les iniciatives en matèria d’estalvi energètic, amb la implantació progressiva de les energies renovables i en la millora de les xarxes de sanejament d’aigua.
09/11/09
20/10/09
EL PLA NACIONAL PER A LES INFRAESTRUCTURES PREVEU INVERSIONS DE MÉS DE 1.120 MILIONS D’EUROS AL BAIX CAMP
Segons el diputat socialista reusenc al Parlament, Àlex Martínez, “el document aprovat contempla un conjunt d’inversions a la nostra comarca que sumen més de 1.120 milions d’euros, una inversió realment històrica i sense precedents.”
El diputat reusenc també ha desgranat les principals inversions en infraestructures viàries i ferroviàries que afecten el Baix Camp. En aquest sentit, “cal subratllar les inversions a l’aeroport de Reus per un valor total de més de 190 milions d’euros, el reforç del Corredor del Mediterrani (167 milions d’euros), la continuació del desdoblament de l’A-7 des de Vandellòs fins a la província de Castelló (214 milions d’euros), inversions a la C-14 entre Reus i Valls, les variants de la N-420 i el seu desdoblament, la nova estació del Camp de Tarragona al sud de l’aeroport (40 milions d’euros en la primera fase del projecte), la creació del Tramcamp (més de 200 milions d’euros), etc.)”
A banda, el Pla Nacional d’Infraestructures també inclou les inversions previstes en relació a centres logístics, parcs tecnològics, aigua, residus, energia i telecomunicacions. En aquest àmbit, destaquen les inversions al Tecnoparc de Reus, el CIM del Camp, la modernització dels regadius, la planta de tractament mecànic i biològic de la fracció resta de Botarell i, pel que fa la producció elèctrica, la construcció de la subestació d’Alforja.
En relació a aquestes dades, Àlex Martínez ha assegurat que “ens trobem davant de l’esforç més ambiciós fet mai per un Govern per ordenar i orientar el creixement i desenvolupament del Baix Camp. Això implicarà una millora objectiva de la nostra mobilitat i de la competitivitat de la nostra economia però, sobretot, suposarà una millora en la qualitat de vida dels ciutadans del Baix Camp.”
El diputat reusenc també ha desgranat les principals inversions en infraestructures viàries i ferroviàries que afecten el Baix Camp. En aquest sentit, “cal subratllar les inversions a l’aeroport de Reus per un valor total de més de 190 milions d’euros, el reforç del Corredor del Mediterrani (167 milions d’euros), la continuació del desdoblament de l’A-7 des de Vandellòs fins a la província de Castelló (214 milions d’euros), inversions a la C-14 entre Reus i Valls, les variants de la N-420 i el seu desdoblament, la nova estació del Camp de Tarragona al sud de l’aeroport (40 milions d’euros en la primera fase del projecte), la creació del Tramcamp (més de 200 milions d’euros), etc.)”
A banda, el Pla Nacional d’Infraestructures també inclou les inversions previstes en relació a centres logístics, parcs tecnològics, aigua, residus, energia i telecomunicacions. En aquest àmbit, destaquen les inversions al Tecnoparc de Reus, el CIM del Camp, la modernització dels regadius, la planta de tractament mecànic i biològic de la fracció resta de Botarell i, pel que fa la producció elèctrica, la construcció de la subestació d’Alforja.
En relació a aquestes dades, Àlex Martínez ha assegurat que “ens trobem davant de l’esforç més ambiciós fet mai per un Govern per ordenar i orientar el creixement i desenvolupament del Baix Camp. Això implicarà una millora objectiva de la nostra mobilitat i de la competitivitat de la nostra economia però, sobretot, suposarà una millora en la qualitat de vida dels ciutadans del Baix Camp.”
02/10/09
458 joves de Reus ja han cobrat les ajudes de la Renda Bàsica d'Emancipació
En aquests moments un total de 458 joves reusencs ja estan cobrant les ajudes de la Renda Bàsica d’Emancipació, l’ajuda de 210 euros mensuals que dóna el Ministeri d’Habitatge als joves que volen marxar de la casa dels pares i accedir a un pis de lloguer. En aquesta ocasió cal subratllar que el nombre de beneficiaris reusencs d’aquesta ajuda directe ha crescut un 20% en els darrers tres mesos, un augment realment molt significatiu.
Segons Joan Ruiz, diputat al Congrés pel PSC, que ha fet públiques aquestes dades, el perfil majoritari del perceptor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació “és el d’un jove d’entre 27 i 29 anys, majoritàriament dones, que paguen un lloguer que oscil·la entre els 400 i els 600 euros al mes.
Cal recordar que la Renda Bàsica d’Emancipació és una mesura impulsada pel Govern que implica una ajuda directe de 210 euros mensuals, a rebre durant quatre anys, als joves d’entre 22 a 30 anys que vulguin accedir a un habitatge de lloguer i que tinguin uns ingressos que no superin els 22.000 euros anuals. L’ajuda també inclou el pagament de 120 euros per fer front al cost de l’aval i d’un préstec de 600 euros per la fiança. Des de la entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ha ordenat pagaments per un valor de 253 milions d’euros. Des de l’entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ja ha pagat prestacions per un valor total de 331 milions d’euros.
Segons Joan Ruiz, diputat al Congrés pel PSC, que ha fet públiques aquestes dades, el perfil majoritari del perceptor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació “és el d’un jove d’entre 27 i 29 anys, majoritàriament dones, que paguen un lloguer que oscil·la entre els 400 i els 600 euros al mes.
Cal recordar que la Renda Bàsica d’Emancipació és una mesura impulsada pel Govern que implica una ajuda directe de 210 euros mensuals, a rebre durant quatre anys, als joves d’entre 22 a 30 anys que vulguin accedir a un habitatge de lloguer i que tinguin uns ingressos que no superin els 22.000 euros anuals. L’ajuda també inclou el pagament de 120 euros per fer front al cost de l’aval i d’un préstec de 600 euros per la fiança. Des de la entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ha ordenat pagaments per un valor de 253 milions d’euros. Des de l’entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ja ha pagat prestacions per un valor total de 331 milions d’euros.
24/09/09
Bona festa major de Misericòrdia 2009!
Tot i que divendres passat ja es va donar el tret de sortida a la Festa Major de Misericòrdia d'enguany amb l'entrega de Guardons de la Ciutat, i des d'ençà hi ha hagut diada castellera, seguici festiu petit, concerts, trobada de Misericòrdies Coris i Coies, contacontes, espectacles, etc. etc. etc., el nucli dur de les festes comença avui fins demà.
I aprofito aquestes línies per felicitar a totes les persones de Reus la Misericòrdia 2009, especialment les que viuen fora i que ni avui ni demà podran gaudir de la festa major de setembre a la Ciutat. I m'agradaria fer-ho amb un parell dels genials vídeos realitzats per Juandesafinado per aquestes festes.
Bona Festa Major de Misericòrdia!
I aprofito aquestes línies per felicitar a totes les persones de Reus la Misericòrdia 2009, especialment les que viuen fora i que ni avui ni demà podran gaudir de la festa major de setembre a la Ciutat. I m'agradaria fer-ho amb un parell dels genials vídeos realitzats per Juandesafinado per aquestes festes.
Bona Festa Major de Misericòrdia!
15/09/09
Prostitució 4a part
En tot aquest debat, hi ha qui en fa mofa d'aquesta situació. I no parlo dels qui fan demagògia o parlen per parlar a nivell municipal.
Els convergents de la ciutat, tot i sabent que no hi ha cap tipus de legislació sobre el tema i que una Ordenança al final la única cosa que fa és moure el problema (com ha passat a Lleida), però no li posa remei, han demanat que es faci una ordenança per posar-li solució (mirar delCamp.cat). Vaja, que tot sigui per sortir en premsa, encara que sigui per vendre fum.
Li ha passat pel cap al sr. Pellicer, com a diputat que és, incentivar una reforma legislativa al Parlament de Catalunya per solucionar el problema? Diu que l'equip de govern no ha fet res per pal·liar el tema: ha vist o parlat amb el veïnat de la zona sud de Reus, que han fet públic la seva satisfacció pel que fa a la política disuasoria de l'Ajuntament a l'Avinguda de Salou i rodalies? Bé, com ja ens té acostumades i acostumats, tot val per sortir als diaris, encara que sigui amb un discurs buit i populista, enlloc de treballar per millorar els problemes, des de l'Ajuntament o des del Parlament.
I per altra banda, la CORI. Crec que és el primer post on cito a aquest partit que, legítimament està al Ple de Reus. Crec que la política està per construir i millorar la societat, per donar solucions, i no per fer el pallasso. Però em remou l'estómac veure com una persona que està al servei públic banalitza aquest problema i, a més, demana que es promogui el sud de la ciutat com a "Barri Roig de Reus". Crec que les bromes tenen un límit, i quan aquest límit està definit pels números que en anteriors posts m'he limitat a descriure de forma objectiva, trobo que s'ha de tenir molt poca vergonya per ridiculitzar el tràfic i l'explotació de persones, per fer mofa de persones que estan en aquesta situació i que probablement no han escollit de forma lliure, per fer conya d'una problemàtica que, també, comporta els problemes de convivència amb el veïnat del sud de Reus.
I no podia estar-me de dir-ho: demano, si us plau, més consideració per les persones que estan en aquesta situació, donar resposta a aquestes persones (veïnat i prostitutes) i més respecte a la ciutadania.
Els convergents de la ciutat, tot i sabent que no hi ha cap tipus de legislació sobre el tema i que una Ordenança al final la única cosa que fa és moure el problema (com ha passat a Lleida), però no li posa remei, han demanat que es faci una ordenança per posar-li solució (mirar delCamp.cat). Vaja, que tot sigui per sortir en premsa, encara que sigui per vendre fum.
Li ha passat pel cap al sr. Pellicer, com a diputat que és, incentivar una reforma legislativa al Parlament de Catalunya per solucionar el problema? Diu que l'equip de govern no ha fet res per pal·liar el tema: ha vist o parlat amb el veïnat de la zona sud de Reus, que han fet públic la seva satisfacció pel que fa a la política disuasoria de l'Ajuntament a l'Avinguda de Salou i rodalies? Bé, com ja ens té acostumades i acostumats, tot val per sortir als diaris, encara que sigui amb un discurs buit i populista, enlloc de treballar per millorar els problemes, des de l'Ajuntament o des del Parlament.
I per altra banda, la CORI. Crec que és el primer post on cito a aquest partit que, legítimament està al Ple de Reus. Crec que la política està per construir i millorar la societat, per donar solucions, i no per fer el pallasso. Però em remou l'estómac veure com una persona que està al servei públic banalitza aquest problema i, a més, demana que es promogui el sud de la ciutat com a "Barri Roig de Reus". Crec que les bromes tenen un límit, i quan aquest límit està definit pels números que en anteriors posts m'he limitat a descriure de forma objectiva, trobo que s'ha de tenir molt poca vergonya per ridiculitzar el tràfic i l'explotació de persones, per fer mofa de persones que estan en aquesta situació i que probablement no han escollit de forma lliure, per fer conya d'una problemàtica que, també, comporta els problemes de convivència amb el veïnat del sud de Reus.
I no podia estar-me de dir-ho: demano, si us plau, més consideració per les persones que estan en aquesta situació, donar resposta a aquestes persones (veïnat i prostitutes) i més respecte a la ciutadania.
10/09/09
Prostitució 3a part
A nivell de legislació, més qüestions a tenir presents per tal de fer-se un posicionament propi sobre la prostitució:
1.- La ONU ha negat a la prostitució la categoria de treball perquè no reuneix les condicions de dignitat i respecte humà que requereix una activitat laboral.
1.- La ONU ha negat a la prostitució la categoria de treball perquè no reuneix les condicions de dignitat i respecte humà que requereix una activitat laboral.
2.- La legislació espanyola no considera la prostitució com un delicte, ho és el lucre econòmic de la prostitució aliena (proxenetisme) i el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual.
3.- Catalunya és la única CCAA que te regulats els locals de pública concurrència on es pot exercir la prostitució (DECRET 217/2002 D’1 D’AGOST).
4.- Existeixen també diferents ordenances municipals reguladores del civisme i/o ús de l’espai públic.
A continuació, deixo penjades dues graelles explicatives tant dels tipus de sistema per afrontar la prostitució com, també, el règim jurídic a sis països de la UE sobre aquest tema.
09/09/09
Prostitució 2a part
El diputat socialista Anton Ferré, membre de la Comissió de Polítiques per a la Igualtat del Congrés dels Diputats, ha donat a conèixer les estimacions de les que disposa la comissió en relació a la realitat de la prostitució a la província de Tarragona.
Unes quantes dades a tenir en compte:
1.- La prostitució en tota la província mou un volum econòmic aproximat d’uns 700.000 euros diaris (uns 116 milions de les antigues pessetes) i que afecta a unes 7.000 persones, la immensa majoria dones, que exerceixen la prostitució. D’aquest col·lectiu, aproximadament un 90% són dones immigrants en situació irregular a Espanya que són explotades per màfies de proxenetes que les esclavitzen.
2.- Per lluitar contra aquesta situació el Govern ja va aprovar fa vuit mesos el Pla contra la tracta de persones amb finalitats d’explotació sexual, un pla que es proposa “lluitar de manera eficaç contra aquest tracta il·legal i protegir a les víctimes d’aquesta explotació. Un pla aquest que contempla diverses novetats, per exemple, l’enduriment de les condemnes contra les màfies que practiquen aquest comerç il·legal de persones, la creació d’un Fons de béns decomissats a aquestes bandes a fi i efecte d’assistir a les víctimes d’aquesta violència i l’assistència social i jurídica gratuïta, i en la seva llengua, a la persona denunciant.”
3.- Sobre les dones que exerceixen (o millor dit estan coaccionades a exercir) la prostitució, la immensa majoria provenen de països amb greus problemes econòmics (sobretot, de l’Amèrica Llatina, Europa de l’Est i l’Àfrica subsahariana), estan en situació irregular al nostre país i, per tant, es troben en mans d’aquestes xarxes de proxenetes que les enganyen, les amenacen i les obliguen a practicar la prostitució.
Com a reflexió d'aquesta segona part: més enllà del debat sobre com afrontar el fenomen de la prostitució està la lluita contra aquest tràfic il·legal de persones que no admet discussió.
Unes quantes dades a tenir en compte:
1.- La prostitució en tota la província mou un volum econòmic aproximat d’uns 700.000 euros diaris (uns 116 milions de les antigues pessetes) i que afecta a unes 7.000 persones, la immensa majoria dones, que exerceixen la prostitució. D’aquest col·lectiu, aproximadament un 90% són dones immigrants en situació irregular a Espanya que són explotades per màfies de proxenetes que les esclavitzen.
2.- Per lluitar contra aquesta situació el Govern ja va aprovar fa vuit mesos el Pla contra la tracta de persones amb finalitats d’explotació sexual, un pla que es proposa “lluitar de manera eficaç contra aquest tracta il·legal i protegir a les víctimes d’aquesta explotació. Un pla aquest que contempla diverses novetats, per exemple, l’enduriment de les condemnes contra les màfies que practiquen aquest comerç il·legal de persones, la creació d’un Fons de béns decomissats a aquestes bandes a fi i efecte d’assistir a les víctimes d’aquesta violència i l’assistència social i jurídica gratuïta, i en la seva llengua, a la persona denunciant.”
3.- Sobre les dones que exerceixen (o millor dit estan coaccionades a exercir) la prostitució, la immensa majoria provenen de països amb greus problemes econòmics (sobretot, de l’Amèrica Llatina, Europa de l’Est i l’Àfrica subsahariana), estan en situació irregular al nostre país i, per tant, es troben en mans d’aquestes xarxes de proxenetes que les enganyen, les amenacen i les obliguen a practicar la prostitució.
Com a reflexió d'aquesta segona part: més enllà del debat sobre com afrontar el fenomen de la prostitució està la lluita contra aquest tràfic il·legal de persones que no admet discussió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
