Aeroport de Reus: inversió directa de més de 90 milions d’euros d’aquí al 2013

Avui s'ha anunciat l'adjudicació de les obres de millora del camp de vols de l’aeroport de Reus pel Ministeri de Foment. Per tant, ens trobem davant d’un nou pas en la transformació del nostre aeroport que ha passat de ser una base militar a un aeroport de primera categoria en un temps record. Francesc Vallès, diputat reusenc del PSC ha recordat "que aquesta darrera inversió s’emmarca dins d’un paquet que implica més de 90 milions d’euros d’inversió directe d’aquí al 2013.”

Així doncs, la nova terminal de l’aeroport disposarà d’una superfície de 52.000 m2, amb un edifici de dos plantes, 8 passarel·les fixes, 36 mostradors de facturació, 7 controls de seguretat i 8 hipòdroms de recollida d’equipatges. D’altra banda, es construirà un nou aparcament, amb unes 2.000 places públiques de vehicles.

En relació a aquesta qüestió, el diputat reusenc ha destacat “l’aposta estratègica que Govern fa per l’aeroport de Reus, una aposta que es tradueix en aquesta acceleració de les inversions a tots els nivells. No cal incidir massa en la importància que aquest creixement suposarà per la mobilitat dels ciutadans de les nostres comarques i pel nostre turisme, indústria i sector comercial.”

El llamp de Júpiter

Curiós, si més no, que la més alta divinitat romana sembla voler atacar amb el seu llamp l'emblemàtica seu de l'oracle imperial més conegut en les darreres setmanes precisament per això, per reivindicar fins a límits insospitables el seu origen romà i la seva gràcia divina. Càstig a la supèrbia exagerada?

Haití, mirant més enllà del terratrèmol.

Posicionament de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) respecte la tragèdia d'Haití.

"El passat 12 de gener la tragèdia va esclatar a Haití arrel d’un devastador terratrèmol que va assolar el país. La Joventut Socialista de Catalunya expressa la seva esperança en que els esforços d'ajuda siguin capaços de reduir i minimitzar la pèrdua de vides i la misèria derivades de la catàstrofe. Els ciutadans del món han respost amb valentia i suport, però Haití requerirà d’un compromís sostingut de la comunitat internacional per tal de reconstruir-se. Només la pressió permanent de la ciutadania s'encarregarà d'obligar els governs per dur a terme una política exterior solidària amb el país. El món li deu a Haití un deute històric.

Els desastres naturals no es poden evitar. Però la pèrdua de la vida i la misèria poden ser minimitzades mitjançant la preparació per al desastre. Haití ja ha patit milers de morts en el huracà Jeanne el 2004, i el Katrina al 2005, ambdós van confirmar la importància de comptar amb una sòlida infraestructura pública en els països que pateixen catàstrofes d’aquesta mena. Haití va ser i continua sent extremadament vulnerable. Lluny de ser la culpa del poble haitià, Haití ha estat sistemàticament explotada durant segles pel colonialisme i el neocolonialisme.

La República d'Haití va néixer d'una revolució d’esclaus, convertint-se en la primera nació independent d'Amèrica Llatina i el primer país en abolir l'esclavitud a les Amèriques. Haití va oferir refugi a Simón Bolívar durant la seva lluita per alliberar el continent. Per gosar ser lliures, Haití va ser envaïda successivament per francesos, anglesos, i espanyols. Touissant Louverture, el líder heroic de la Revolució d'Haití va morir en una presó francesa, i la jove República va haver de pagar fortes indemnitzacions a aquest país.

Haití va seguir sent víctima de la diplomàcia occidental, que va assolir la seva màxima expressió en una ocupació nord-americana des de 1915 fins 1934. Més recentment, el president Aristide va ser expulsat del país amb la complicitat dels Estats Units, França i Canadà al 2004 en circumstàncies que recorden molt a la sortida il·legal del President Zelaya d'Hondures al 2009. Aristide s'havia resistit als esforços per privatitzar les empreses estatals i havia demanat una reparació històrica a la República francesa.

A causa del terratrèmol, el control de facto de Haití, és probable que passi a mans del la IV Flota d’Estats Units, que va ser recentment desplegada a la zona. La presència nord-americana a Haití ha de donar pas amb la màxima celeritat a un enfortiment de la missió multilateral sota els auspicis de les Nacions Unides. La JSC exigeix la immediata anul·lació del deute d'Haití i un paquet financer equivalent incondicional a Haití del 100% del seu PIB en un període de cinc anys com a mesures econòmiques necessàries pel seu futur desenvolupament i reforçament de les seves institucions i democràcia. D’igual forma els països del món desenvolupat, especialment els seus ex-colonitzadors, haurien de proclamar un política d’estrangeria fortament generosa amb la migració haitiana.

Mentre els ulls del món avui miren a Haití, hi ha molts altres països que reben molta menys atenció, però no per això menys vulnerables. Les actuals i passades estructures econòmiques i institucionals segueixen sent les culpables. La JSC està convençuda de que el que es requereix és una reforma profunda de les nostres institucions financeres internacionals i un enfortiment de les estructures polítiques, en especial les Nacions Unides.

Si no fem les reformes necessàries pel desenvolupament dels països subdesenvolupats i l’equilibri institucional mundial l’actual statu quo farà per moltes parts del món que les catàstrofes i les crisis tinguin conseqüències devastadores per les seves poblacions."

NOVA LÍNIA FERROVIÀRIA D’ALTA VELOCITAT ENTRE EL CAMP DE TARRAGONA I CASTELLÓ

Dilluns 11 de gener de 2010
Avui és un dia històric per les nostres comarques. L’anunci de l’adjudicació de la redacció de l’estudi informatiu d’AVE Castelló-Camp de Tarragona marcarà un abans i un després pel que fa a la nostra xarxa d’infraestructures

El diputat al Congrés per Tarragona i coordinador del PSC a les Corts Generals, Francesc Vallès, ha qualificat d’“històric” l’anunci que avui ha fet el Ministeri de Foment en relació a l’adjudicació del contracte per a la redacció de l’estudi informatiu de la línia d’alta velocitat entre el Camp de Tarragona i Castelló.

Vallès afirma que “la decisió de Foment ens situa en la línia de sortida d’una nova infrastructura que obra una nova ruta amb el litoral mediterrani i que revolucionarà les comunicacions d’aquestes comarques que guanyaran en tot: en inversió, en mobilitat dels seus ciutadans i en millora de la competitivitat de la nostra economia.”

Francesc Vallès considera que “l’obertura d’una nova línia de comunicacions ferroviàries d’alta velocitat que connecti el Camp amb l’arc Mediterrani se suma a la línia ja operativa Madrid-Camp de Tarragona-Barcelona-frontera francesa i consagra el nostre territori com un nòdul estratègic pel que fa a la xarxa de comunicacions del conjunt del país

MÉS DE 15.000 CIUTADANS DEL CAMP DE TARRAGONA JA HAN SOL.LICITAT ACOLLIR-SE A LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

La diputada del PSC per Tarragona, i membre de la Comissió de Benestar del Parlament, Núria Segú, ha explicat aquest dilluns que “més de 15.000 ciutadans del Camp de Tarragona ja han sol.licitat acollir-se a la Llei de dependència, el que representa, aproximadament, el 8% del total nacional. Doncs bé, en la immensa majoria dels casos ja s’ha determinat el seu grau i nivell de dependència, pas previ a rebre un ajut o un dels serveis previstos per la llei.”

Pel que fa a la tipologia del demandant, Núria Segú ha afirmat que la majoria de sol·licitants són persones que tenen més de 80 anys, que viuen a casa i que reben atenció per part dels seus fills o d’algun familiar proper. També la majoria són dones (60% del total de demandants).

Així mateix, més del 55% reben una prestació econòmica i un 31% una prestació en serveis. Finalment, un 13% rep una prestació vinculada a residència o centre de dia.

En aquest sentit, Núria Segú, ha posat de relleu que “la crisi econòmica que estem patint en cap cas està afectant als recursos que la Generalitat destina a la aplicació d’aquesta Llei. Ans al contrari, el Govern està fent un esforç pressupostari realment molt important per nodrir amb nous recursos econòmics, tot i la contenció en la despesa, el desenvolupament d’una llei tan important per la qualitat de vida de les persones. Un esforç que neix de la convicció que la Llei de dependència és la quarta pota que ha de sustentar el nostre Estat del benestar.”

Només cal recordar que des del 2008 la Generalitat ha destinat 937 milions d’euros al pagament de les prestacions d’aquesta Llei de dependència.

TRES MILIONS D’EUROS MÉS DE MITJANA AL BAIX CAMP DURANT AQUESTS DARERS SET ANYS EN RELACIÓ A LA DARRERA LEGISLATURA DE CIU

Àlex Martínez, diputat de Reus pel PSC ha afirmat que: “En aquests darrers anys el Govern ha impulsat actuacions llargament reivindicades pel territori com l’autovia Reus-Alcover, el nou hospital de Sant Joan de Reus i l’hospital lleuger de Cambrils, l’augment de les destinacions de l’aeroport, la rehabilitació integral de nuclis antics, noves escoles i centres d’atenció primària, etc.”


“Tot i la confusió que intenten crear els diputats de CiU, el Govern de la Generalitat ha invertit en els seus pressupostos dels darrers set anys, de mitjana, 3.044.000 d’euros més al Baix Camp que els que es van invertir durant la darrera legislatura de CiU (2000-2003.)” Així ho ha afirmat avui el diputat del PSC al Parlament, Àlex Martínez, qui ha afirmat que “les dades objectives són inequívoques i no admeten dubtes ni interpretacions.”

“De fet, la nostra comarca ha vist com s’impulsaven projectes llargament reivindicats pel territori com la nova autovia Reus-Alcover, inversions milionàries per l’Hospital de Sant Joan de Reus i l’hospital lleuger de Cambrils, noves residències per a la gent gran, noves escoles i instituts, la rehabilitació integral del barri del Carme de Reus i del nucli antic de Cambrils, la nova estació de bussos de Reus, etc.”

Només en el marc dels pressupostos de la Generalitat per l’any vinent es preveu un volum inversor de més de 30 milions d’euros amb actuacions molt destacades com el nou centre d’emergències 112 de Reus, les escoles Sant Bernat Calvó de Reus i La Bòbila de Cambrils, un nou institut a Reus, un nou CAP a Cambrils, la nova variant de Les Borges del Camp, la millora de la C-44 entre Vandellòs i Mora, etc.

Finalment, segons Àlex Martínez, “és molt trist que una formació que s’autodenomina nacionalista es dediqui a atiar presumptes i ficticis greuges inversors entre una regió del país i una altra. El que haurien de fer els diputats de CiU és treballar per aconseguir noves inversions per la comarca com ja fem els diputats socialistes.”

Qui (creu) que no té feina, el gat pentina

I això és el que sembla que els hi passa a algunes persones de la ciutat veïna, tant oposició com govern. Probablement perquè la situació econòmica i financera del seu Ajuntament, heretada de la mala gestió del govern anterior, o bé també probablement per la pressió pseudomediàtica d'una plataforma motivada políticament, sembla que la culpa de tots els mals ara és la nostra ciutat per "GAUDÍr" d'un aeroport que, fins fa poc, no despegava massa.

I precisament, per aquests problemes o per certa sensació d'immobilitat interna, sembla que distreure el personal amb batalletes de campanar és la solució a aquests mals, que és molt més fàcil (almenys mediàticament) que presentar la feina feta o a fer. I dic això perquè no és la primera vegada (ni per desgràcia serà la darrera) que trobem situacions similars de carregar contra el veí o veïna per distreure el personal: la campanya antiproductes catalans, la campanya antiestatut, el transvassament de l'Ebre, la llengua, o la culpabilitat de que certa ètnia era la causa d'una crisi econòmica allà pels anys 30... I és que és veritat que potser per instint humà, quan algú no vol acceptar que no fa o no pot fer tot allò que té previst, o allò que crea expectatives en part de la seva població o grup d'influència, sempre és més fàcil o culpar a un altre o desviar l'atenció que no pas buscar solucions.

Per això, començar a aixecar els nostres campanars al nostre territori, en la greu situació econòmica que existeix, em sembla totalment estúpid i insultant. Sóc dels qui pensa que vivim en un territori privilegiat, amb potencials econòmics, turístics i socials que han d'arribar a màxims d'excel·lència pel benefici comú, i que això de la centralitat (la de la Villa i Corte o la de la Ciutat Comptal) la patim en excès, que no cal que la "Imperial" ara també surti a la batalla sense saber ben bé per què...no és prou atractiu ser Patrimoni de Tothom? Tant de complexe d'inferioritat s'ha de tenir per patalejar i demanar canvis de noms? O és que hom creu que està tot tant solucionat que ens podem dedicar a plantejar canvis de nomenclatures de forma centralitzada i unilateral?

Seny, si us plau! que si els qui no tenen mar no demanen tenir-lo, els qui no tenen aire o tren, que no ho facin. Que al final, aquest territori es mereix molt més i que la suma de tothom, de cada aportació per petita que pugui semblar, fa millorar la vida del quasi mig milió de persones que vivim aquí. Comenci, qui pugi sentir-se agreujat o agreujada, a solucionar els problemes interns i a no emportar-se per aquest instint d'imposar-se per justificar la seva gestió diària, que l'època dels imperis territorials no hauria de tornar a estar de moda, per molt "Imperial" que s'hagi estat.