La diputada del PSC per Tarragona, i membre de la Comissió de Benestar del Parlament, Núria Segú, ha explicat aquest dilluns que “més de 15.000 ciutadans del Camp de Tarragona ja han sol.licitat acollir-se a la Llei de dependència, el que representa, aproximadament, el 8% del total nacional. Doncs bé, en la immensa majoria dels casos ja s’ha determinat el seu grau i nivell de dependència, pas previ a rebre un ajut o un dels serveis previstos per la llei.”
Pel que fa a la tipologia del demandant, Núria Segú ha afirmat que la majoria de sol·licitants són persones que tenen més de 80 anys, que viuen a casa i que reben atenció per part dels seus fills o d’algun familiar proper. També la majoria són dones (60% del total de demandants).
Així mateix, més del 55% reben una prestació econòmica i un 31% una prestació en serveis. Finalment, un 13% rep una prestació vinculada a residència o centre de dia.
En aquest sentit, Núria Segú, ha posat de relleu que “la crisi econòmica que estem patint en cap cas està afectant als recursos que la Generalitat destina a la aplicació d’aquesta Llei. Ans al contrari, el Govern està fent un esforç pressupostari realment molt important per nodrir amb nous recursos econòmics, tot i la contenció en la despesa, el desenvolupament d’una llei tan important per la qualitat de vida de les persones. Un esforç que neix de la convicció que la Llei de dependència és la quarta pota que ha de sustentar el nostre Estat del benestar.”
Només cal recordar que des del 2008 la Generalitat ha destinat 937 milions d’euros al pagament de les prestacions d’aquesta Llei de dependència.
28/12/09
MÉS DE 15.000 CIUTADANS DEL CAMP DE TARRAGONA JA HAN SOL.LICITAT ACOLLIR-SE A LA LLEI DE DEPENDÈNCIA
09/12/09
TRES MILIONS D’EUROS MÉS DE MITJANA AL BAIX CAMP DURANT AQUESTS DARERS SET ANYS EN RELACIÓ A LA DARRERA LEGISLATURA DE CIU
Àlex Martínez, diputat de Reus pel PSC ha afirmat que: “En aquests darrers anys el Govern ha impulsat actuacions llargament reivindicades pel territori com l’autovia Reus-Alcover, el nou hospital de Sant Joan de Reus i l’hospital lleuger de Cambrils, l’augment de les destinacions de l’aeroport, la rehabilitació integral de nuclis antics, noves escoles i centres d’atenció primària, etc.”
“Tot i la confusió que intenten crear els diputats de CiU, el Govern de la Generalitat ha invertit en els seus pressupostos dels darrers set anys, de mitjana, 3.044.000 d’euros més al Baix Camp que els que es van invertir durant la darrera legislatura de CiU (2000-2003.)” Així ho ha afirmat avui el diputat del PSC al Parlament, Àlex Martínez, qui ha afirmat que “les dades objectives són inequívoques i no admeten dubtes ni interpretacions.”
“De fet, la nostra comarca ha vist com s’impulsaven projectes llargament reivindicats pel territori com la nova autovia Reus-Alcover, inversions milionàries per l’Hospital de Sant Joan de Reus i l’hospital lleuger de Cambrils, noves residències per a la gent gran, noves escoles i instituts, la rehabilitació integral del barri del Carme de Reus i del nucli antic de Cambrils, la nova estació de bussos de Reus, etc.”
Només en el marc dels pressupostos de la Generalitat per l’any vinent es preveu un volum inversor de més de 30 milions d’euros amb actuacions molt destacades com el nou centre d’emergències 112 de Reus, les escoles Sant Bernat Calvó de Reus i La Bòbila de Cambrils, un nou institut a Reus, un nou CAP a Cambrils, la nova variant de Les Borges del Camp, la millora de la C-44 entre Vandellòs i Mora, etc.
Finalment, segons Àlex Martínez, “és molt trist que una formació que s’autodenomina nacionalista es dediqui a atiar presumptes i ficticis greuges inversors entre una regió del país i una altra. El que haurien de fer els diputats de CiU és treballar per aconseguir noves inversions per la comarca com ja fem els diputats socialistes.”
“Tot i la confusió que intenten crear els diputats de CiU, el Govern de la Generalitat ha invertit en els seus pressupostos dels darrers set anys, de mitjana, 3.044.000 d’euros més al Baix Camp que els que es van invertir durant la darrera legislatura de CiU (2000-2003.)” Així ho ha afirmat avui el diputat del PSC al Parlament, Àlex Martínez, qui ha afirmat que “les dades objectives són inequívoques i no admeten dubtes ni interpretacions.”
“De fet, la nostra comarca ha vist com s’impulsaven projectes llargament reivindicats pel territori com la nova autovia Reus-Alcover, inversions milionàries per l’Hospital de Sant Joan de Reus i l’hospital lleuger de Cambrils, noves residències per a la gent gran, noves escoles i instituts, la rehabilitació integral del barri del Carme de Reus i del nucli antic de Cambrils, la nova estació de bussos de Reus, etc.”
Només en el marc dels pressupostos de la Generalitat per l’any vinent es preveu un volum inversor de més de 30 milions d’euros amb actuacions molt destacades com el nou centre d’emergències 112 de Reus, les escoles Sant Bernat Calvó de Reus i La Bòbila de Cambrils, un nou institut a Reus, un nou CAP a Cambrils, la nova variant de Les Borges del Camp, la millora de la C-44 entre Vandellòs i Mora, etc.
Finalment, segons Àlex Martínez, “és molt trist que una formació que s’autodenomina nacionalista es dediqui a atiar presumptes i ficticis greuges inversors entre una regió del país i una altra. El que haurien de fer els diputats de CiU és treballar per aconseguir noves inversions per la comarca com ja fem els diputats socialistes.”
24/11/09
Qui (creu) que no té feina, el gat pentina
I això és el que sembla que els hi passa a algunes persones de la ciutat veïna, tant oposició com govern. Probablement perquè la situació econòmica i financera del seu Ajuntament, heretada de la mala gestió del govern anterior, o bé també probablement per la pressió pseudomediàtica d'una plataforma motivada políticament, sembla que la culpa de tots els mals ara és la nostra ciutat per "GAUDÍr" d'un aeroport que, fins fa poc, no despegava massa.
I precisament, per aquests problemes o per certa sensació d'immobilitat interna, sembla que distreure el personal amb batalletes de campanar és la solució a aquests mals, que és molt més fàcil (almenys mediàticament) que presentar la feina feta o a fer. I dic això perquè no és la primera vegada (ni per desgràcia serà la darrera) que trobem situacions similars de carregar contra el veí o veïna per distreure el personal: la campanya antiproductes catalans, la campanya antiestatut, el transvassament de l'Ebre, la llengua, o la culpabilitat de que certa ètnia era la causa d'una crisi econòmica allà pels anys 30... I és que és veritat que potser per instint humà, quan algú no vol acceptar que no fa o no pot fer tot allò que té previst, o allò que crea expectatives en part de la seva població o grup d'influència, sempre és més fàcil o culpar a un altre o desviar l'atenció que no pas buscar solucions.
Per això, començar a aixecar els nostres campanars al nostre territori, en la greu situació econòmica que existeix, em sembla totalment estúpid i insultant. Sóc dels qui pensa que vivim en un territori privilegiat, amb potencials econòmics, turístics i socials que han d'arribar a màxims d'excel·lència pel benefici comú, i que això de la centralitat (la de la Villa i Corte o la de la Ciutat Comptal) la patim en excès, que no cal que la "Imperial" ara també surti a la batalla sense saber ben bé per què...no és prou atractiu ser Patrimoni de Tothom? Tant de complexe d'inferioritat s'ha de tenir per patalejar i demanar canvis de noms? O és que hom creu que està tot tant solucionat que ens podem dedicar a plantejar canvis de nomenclatures de forma centralitzada i unilateral?
Seny, si us plau! que si els qui no tenen mar no demanen tenir-lo, els qui no tenen aire o tren, que no ho facin. Que al final, aquest territori es mereix molt més i que la suma de tothom, de cada aportació per petita que pugui semblar, fa millorar la vida del quasi mig milió de persones que vivim aquí. Comenci, qui pugi sentir-se agreujat o agreujada, a solucionar els problemes interns i a no emportar-se per aquest instint d'imposar-se per justificar la seva gestió diària, que l'època dels imperis territorials no hauria de tornar a estar de moda, per molt "Imperial" que s'hagi estat.
12/11/09
A PARTIR DE DEMÀ UNES 4.300 PERSONES DEL CAMP A L’ATUR PODRAN ACCEDIR A L’AJUDA DE 420 EUROS QUE CONCEDEIX EL GOVERN
A partir de demà, divendres 13 de novembre, les persones que estan aturades i que ja hagin esgotat el subsidi per desocupació a partir de l’1 de gener d’enguany podran accedir a l’ajuda extraordinària de 420 euros mensuals durant sis mesos que ofereix el Govern. Aquí a les comarques tarragonines això suposarà, segons les primeres estimacions, que unes altres 4.300 persones es puguin beneficiar d’aquesta prestació dels 420 euros.” Així ho ha anunciat avui el diputat socialista per Tarragona, Francesc Vallès, qui ha valorat molt positivament que aquesta ajuda pugui beneficiar, amb caràcter retroactiu, a aquells ciutadans que hagin esgotat les ajudes de l’atur a partir de l’1 de gener d’enguany.
Vallès també ha anunciat que, en previsió que es puguin formar cues a les oficines d’ocupació, el Ministeri de Treball ja ha enviat a les persones que es poden beneficiar d’aquesta mesura tota la documentació necessària amb les seves dades impreses, de manera que només l’han de signar i lliurar-la a les oficines de treball.
El diputat socialista ha explicat que “aquesta mesura endegada pel Govern suposa pels seus beneficiaris rebre una ajuda extraordinària de 421,70 euros al mes durant els propers sis mesos. Cal remarcar que és el primer cop que s’endega una iniciativa similar al nostra país, una iniciativa que és la resposta del Govern a la situació d’aquelles persones que estan a l’atur i que ja han esgotat la prestació per desocupació. El Govern, doncs, aposta clarament per ajudar a aquells que ho estan passant més malament i evitar així el risc d’exclusió social.”
Cal recordar que poden accedir a aquesta ajuda aquelles persones que es trobin a l’atur i que ja hagin esgotat la prestació contributiva per desocupació i que no tinguin rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional. A nivell de província de Tarragona, segons les mateixes estimacions, es calcula que més de 10.000 persones es podran beneficiar d’aquesta prestació extraordinària, de les quals unes 4.300 a partir de demà.
Els potencials beneficiaris del Pla Extraordinari de Protecció per Desocupació han d’haver arribat a esgotar, o hauran d’esgotar, la prestació per desocupació en el període comprès entre l’1 de gener de 2009 i el 31 de gener de 2010. A més, segons Francesc Vallès, “el Govern no descarta prorrogar aquesta ajuda si la situació així ho exigeix.”
Vallès també ha anunciat que, en previsió que es puguin formar cues a les oficines d’ocupació, el Ministeri de Treball ja ha enviat a les persones que es poden beneficiar d’aquesta mesura tota la documentació necessària amb les seves dades impreses, de manera que només l’han de signar i lliurar-la a les oficines de treball.
El diputat socialista ha explicat que “aquesta mesura endegada pel Govern suposa pels seus beneficiaris rebre una ajuda extraordinària de 421,70 euros al mes durant els propers sis mesos. Cal remarcar que és el primer cop que s’endega una iniciativa similar al nostra país, una iniciativa que és la resposta del Govern a la situació d’aquelles persones que estan a l’atur i que ja han esgotat la prestació per desocupació. El Govern, doncs, aposta clarament per ajudar a aquells que ho estan passant més malament i evitar així el risc d’exclusió social.”
Cal recordar que poden accedir a aquesta ajuda aquelles persones que es trobin a l’atur i que ja hagin esgotat la prestació contributiva per desocupació i que no tinguin rendes superiors al 75% del Salari Mínim Interprofessional. A nivell de província de Tarragona, segons les mateixes estimacions, es calcula que més de 10.000 persones es podran beneficiar d’aquesta prestació extraordinària, de les quals unes 4.300 a partir de demà.
Els potencials beneficiaris del Pla Extraordinari de Protecció per Desocupació han d’haver arribat a esgotar, o hauran d’esgotar, la prestació per desocupació en el període comprès entre l’1 de gener de 2009 i el 31 de gener de 2010. A més, segons Francesc Vallès, “el Govern no descarta prorrogar aquesta ajuda si la situació així ho exigeix.”
09/11/09
MÉS DE 152 MILIONS D’EUROS AL CAMP DE TARRAGONA EN ELS PRESSUPOSTOS PEL 2010
Els pressupostos de la Generalitat pel 2010 preveuen una inversió de més de 152.349.000 d’euros en partides territorials concretes a les sis comarques del Camp de Tarragona (els pressupostos de la Generalitat per enguany han contemplat una inversió directe de 111 milions d'euros). A aquesta quantitat cal sumar-hi uns altres 73.478.000 euros en concepte d’inversions que beneficiaran al conjunt de la província de Tarragona. Així ho han anunciat aquest dissabte els diputats socialistes per Tarragona, Núria Segú i Àlex Martínez, que han desgranat els principals eixos dels pressupostos pel que fa les comarques tarragonines.
Pel que fa a l’educació, els pressupostos preveuen al Camp de Tarragona un conjunt d’inversions per un import total de més de 31 milions d’euros, que afecten un total de 15 municipis (Alcover, Bellvei, Les Borges del Camp, Cambrils, Mont-roig del Camp, Els Pallaresos, Reus, la Riera de Gaià, Sant Jaume dels Domenys, Santa Coloma de Queralt, La Secuita, Tarragona, Valls, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.)
Es segon lloc, pel que fa a l’àmbit de la Salut, s’executaran actuacions en hospitals, ambulatoris i residències i centres de dia amb una inversió global estimada en quasi 10 milions d’euros. Unes partides que beneficiaran els municipis de La Bisbal del Penedès, Calafell, Cambrils, Cunit, Salou, Tarragona, Reus i Vila-seca. “En aquest camp, cal destacar sobretot les inversions a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (2’3 milions d’euros) i al nou CAP de Cunit (2’1 milions d’euros).”
També en l’àmbit de les polítiques socials (que representen el 54% del total d’aquests pressupostos) destaquen amb llum pròpia les inversions d’ajuda a la dependència i al foment del medi ambient i l’habitatge. “Pel que fa al medi ambient, cal subratllar les actuacions destinades a construir les infrastructures necessàries per a poder reutilitzar les aigües residuals del Camp de Tarragona, un projecte pioner que rebrà una inversió de 48 milions d’euros. En protecció social tenim partides específiques per residències i centres de dia a Tarragona (2 milions d’euros), Reus (2’8 milions d’euros), Montblanc (1’4 milions d’euros) i L’Espluga de Francolí (668.000 euros).”
Per la seva banda, Àlex Martínez ha posat de relleu “l’impuls a les mesures pensades per fomentar l’ocupació i reactivar la nostra economia, creant així nous llocs de treball i riquesa pel territori. En aquest sentit m’agradaria remarcar les obres previstes a la carretera C-51 (que ha de connectar l’Alt Camp i el Baix Penedès, que compten amb 1’8 milions d’euros d’inversió), la variant de Les Borges del Camp (2’8 milions d’euros d’inversió), el nou edifici del servei telefònic 112 a Reus (4’2 milions d’euros), l’impuls que rebrà el Centre Integral de Mercaderies del Camp, els més de 7 milions d’euros destinats a la conservació i millora de la nostra xarxa viària, o els 6.400.000 euros per la nova comissaria de Tarragona, per citar només algunes de les partides més importants. A tot això cal afegir la previsió de licitació de les obres de construcció de la Ciutat de la Justícia de Tarragona.”
Un altre gran eix dels pressupostos a nivell de comarques tarragonines és la despesa en recerca i desenvolupament, En aquest sentit, es continua apostant pel desenvolupament de la societat de la informació i les telecomunicacions, amb partides molt significatives com els 5.200.000 euros que rebrà la Universitat Rovira i Virgili. En total, l’aposta per l’I+D+i rebrà a les nostres comarques més de 15 milions d’euros en el marc d’aquests pressupostos, de les quals el centre IDIADA, del Baix Penedès, s’emporta 4’9 milions d’euros.
Finalment, també s’ha fet un esforç molt especial per incentivar les iniciatives en matèria d’estalvi energètic, amb la implantació progressiva de les energies renovables i en la millora de les xarxes de sanejament d’aigua.
Pel que fa a l’educació, els pressupostos preveuen al Camp de Tarragona un conjunt d’inversions per un import total de més de 31 milions d’euros, que afecten un total de 15 municipis (Alcover, Bellvei, Les Borges del Camp, Cambrils, Mont-roig del Camp, Els Pallaresos, Reus, la Riera de Gaià, Sant Jaume dels Domenys, Santa Coloma de Queralt, La Secuita, Tarragona, Valls, Vila-seca i Vinyols i els Arcs.)
Es segon lloc, pel que fa a l’àmbit de la Salut, s’executaran actuacions en hospitals, ambulatoris i residències i centres de dia amb una inversió global estimada en quasi 10 milions d’euros. Unes partides que beneficiaran els municipis de La Bisbal del Penedès, Calafell, Cambrils, Cunit, Salou, Tarragona, Reus i Vila-seca. “En aquest camp, cal destacar sobretot les inversions a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona (2’3 milions d’euros) i al nou CAP de Cunit (2’1 milions d’euros).”
També en l’àmbit de les polítiques socials (que representen el 54% del total d’aquests pressupostos) destaquen amb llum pròpia les inversions d’ajuda a la dependència i al foment del medi ambient i l’habitatge. “Pel que fa al medi ambient, cal subratllar les actuacions destinades a construir les infrastructures necessàries per a poder reutilitzar les aigües residuals del Camp de Tarragona, un projecte pioner que rebrà una inversió de 48 milions d’euros. En protecció social tenim partides específiques per residències i centres de dia a Tarragona (2 milions d’euros), Reus (2’8 milions d’euros), Montblanc (1’4 milions d’euros) i L’Espluga de Francolí (668.000 euros).”
Per la seva banda, Àlex Martínez ha posat de relleu “l’impuls a les mesures pensades per fomentar l’ocupació i reactivar la nostra economia, creant així nous llocs de treball i riquesa pel territori. En aquest sentit m’agradaria remarcar les obres previstes a la carretera C-51 (que ha de connectar l’Alt Camp i el Baix Penedès, que compten amb 1’8 milions d’euros d’inversió), la variant de Les Borges del Camp (2’8 milions d’euros d’inversió), el nou edifici del servei telefònic 112 a Reus (4’2 milions d’euros), l’impuls que rebrà el Centre Integral de Mercaderies del Camp, els més de 7 milions d’euros destinats a la conservació i millora de la nostra xarxa viària, o els 6.400.000 euros per la nova comissaria de Tarragona, per citar només algunes de les partides més importants. A tot això cal afegir la previsió de licitació de les obres de construcció de la Ciutat de la Justícia de Tarragona.”
Un altre gran eix dels pressupostos a nivell de comarques tarragonines és la despesa en recerca i desenvolupament, En aquest sentit, es continua apostant pel desenvolupament de la societat de la informació i les telecomunicacions, amb partides molt significatives com els 5.200.000 euros que rebrà la Universitat Rovira i Virgili. En total, l’aposta per l’I+D+i rebrà a les nostres comarques més de 15 milions d’euros en el marc d’aquests pressupostos, de les quals el centre IDIADA, del Baix Penedès, s’emporta 4’9 milions d’euros.
Finalment, també s’ha fet un esforç molt especial per incentivar les iniciatives en matèria d’estalvi energètic, amb la implantació progressiva de les energies renovables i en la millora de les xarxes de sanejament d’aigua.
20/10/09
EL PLA NACIONAL PER A LES INFRAESTRUCTURES PREVEU INVERSIONS DE MÉS DE 1.120 MILIONS D’EUROS AL BAIX CAMP
Segons el diputat socialista reusenc al Parlament, Àlex Martínez, “el document aprovat contempla un conjunt d’inversions a la nostra comarca que sumen més de 1.120 milions d’euros, una inversió realment històrica i sense precedents.”
El diputat reusenc també ha desgranat les principals inversions en infraestructures viàries i ferroviàries que afecten el Baix Camp. En aquest sentit, “cal subratllar les inversions a l’aeroport de Reus per un valor total de més de 190 milions d’euros, el reforç del Corredor del Mediterrani (167 milions d’euros), la continuació del desdoblament de l’A-7 des de Vandellòs fins a la província de Castelló (214 milions d’euros), inversions a la C-14 entre Reus i Valls, les variants de la N-420 i el seu desdoblament, la nova estació del Camp de Tarragona al sud de l’aeroport (40 milions d’euros en la primera fase del projecte), la creació del Tramcamp (més de 200 milions d’euros), etc.)”
A banda, el Pla Nacional d’Infraestructures també inclou les inversions previstes en relació a centres logístics, parcs tecnològics, aigua, residus, energia i telecomunicacions. En aquest àmbit, destaquen les inversions al Tecnoparc de Reus, el CIM del Camp, la modernització dels regadius, la planta de tractament mecànic i biològic de la fracció resta de Botarell i, pel que fa la producció elèctrica, la construcció de la subestació d’Alforja.
En relació a aquestes dades, Àlex Martínez ha assegurat que “ens trobem davant de l’esforç més ambiciós fet mai per un Govern per ordenar i orientar el creixement i desenvolupament del Baix Camp. Això implicarà una millora objectiva de la nostra mobilitat i de la competitivitat de la nostra economia però, sobretot, suposarà una millora en la qualitat de vida dels ciutadans del Baix Camp.”
El diputat reusenc també ha desgranat les principals inversions en infraestructures viàries i ferroviàries que afecten el Baix Camp. En aquest sentit, “cal subratllar les inversions a l’aeroport de Reus per un valor total de més de 190 milions d’euros, el reforç del Corredor del Mediterrani (167 milions d’euros), la continuació del desdoblament de l’A-7 des de Vandellòs fins a la província de Castelló (214 milions d’euros), inversions a la C-14 entre Reus i Valls, les variants de la N-420 i el seu desdoblament, la nova estació del Camp de Tarragona al sud de l’aeroport (40 milions d’euros en la primera fase del projecte), la creació del Tramcamp (més de 200 milions d’euros), etc.)”
A banda, el Pla Nacional d’Infraestructures també inclou les inversions previstes en relació a centres logístics, parcs tecnològics, aigua, residus, energia i telecomunicacions. En aquest àmbit, destaquen les inversions al Tecnoparc de Reus, el CIM del Camp, la modernització dels regadius, la planta de tractament mecànic i biològic de la fracció resta de Botarell i, pel que fa la producció elèctrica, la construcció de la subestació d’Alforja.
En relació a aquestes dades, Àlex Martínez ha assegurat que “ens trobem davant de l’esforç més ambiciós fet mai per un Govern per ordenar i orientar el creixement i desenvolupament del Baix Camp. Això implicarà una millora objectiva de la nostra mobilitat i de la competitivitat de la nostra economia però, sobretot, suposarà una millora en la qualitat de vida dels ciutadans del Baix Camp.”
02/10/09
458 joves de Reus ja han cobrat les ajudes de la Renda Bàsica d'Emancipació
En aquests moments un total de 458 joves reusencs ja estan cobrant les ajudes de la Renda Bàsica d’Emancipació, l’ajuda de 210 euros mensuals que dóna el Ministeri d’Habitatge als joves que volen marxar de la casa dels pares i accedir a un pis de lloguer. En aquesta ocasió cal subratllar que el nombre de beneficiaris reusencs d’aquesta ajuda directe ha crescut un 20% en els darrers tres mesos, un augment realment molt significatiu.
Segons Joan Ruiz, diputat al Congrés pel PSC, que ha fet públiques aquestes dades, el perfil majoritari del perceptor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació “és el d’un jove d’entre 27 i 29 anys, majoritàriament dones, que paguen un lloguer que oscil·la entre els 400 i els 600 euros al mes.
Cal recordar que la Renda Bàsica d’Emancipació és una mesura impulsada pel Govern que implica una ajuda directe de 210 euros mensuals, a rebre durant quatre anys, als joves d’entre 22 a 30 anys que vulguin accedir a un habitatge de lloguer i que tinguin uns ingressos que no superin els 22.000 euros anuals. L’ajuda també inclou el pagament de 120 euros per fer front al cost de l’aval i d’un préstec de 600 euros per la fiança. Des de la entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ha ordenat pagaments per un valor de 253 milions d’euros. Des de l’entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ja ha pagat prestacions per un valor total de 331 milions d’euros.
Segons Joan Ruiz, diputat al Congrés pel PSC, que ha fet públiques aquestes dades, el perfil majoritari del perceptor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació “és el d’un jove d’entre 27 i 29 anys, majoritàriament dones, que paguen un lloguer que oscil·la entre els 400 i els 600 euros al mes.
Cal recordar que la Renda Bàsica d’Emancipació és una mesura impulsada pel Govern que implica una ajuda directe de 210 euros mensuals, a rebre durant quatre anys, als joves d’entre 22 a 30 anys que vulguin accedir a un habitatge de lloguer i que tinguin uns ingressos que no superin els 22.000 euros anuals. L’ajuda també inclou el pagament de 120 euros per fer front al cost de l’aval i d’un préstec de 600 euros per la fiança. Des de la entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ha ordenat pagaments per un valor de 253 milions d’euros. Des de l’entrada en vigor d’aquesta Renda Bàsica d’Emancipació el Ministeri d’Habitatge ja ha pagat prestacions per un valor total de 331 milions d’euros.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
