Ay, Carmela

Divendres, com a regal d'aniversari a una de les meves millors amigues, i aprofitant que dilluns és 14 d'abril, vaig anar a veure al Tetre Tívoli de Barcelona Ay, Carmela, amb Verónica Forqué i Santiago Ramos. Recomano anar-la a veure. Tot i que no entraré en qüestions teatrals, ja que no sóc crític, l'espectacle com a tal, la seva posada en escena i l'obra en qüestió, val la pena anar-lo a veure. Del que sí parlaré, però, és del missatge de l'obra. Carmela s'apareix a la primera escena com a fantasma al seu company, després d'haver estat afusellada uns dies abans per l'exèrcit franquista amb la seva entrada a Belchite, i, amb diferents flash-backs, explica la trama de com i per què la van afusellar. Amb les escenes que apareix com a fantasma, Carmela es va transformant de fantasma individual cap a memòria histórica col·lectiva, de tots els morts de la guerra civil. En vigília del 77è aniversari de la Proclamació de la II República Espanyola, una bona obra per anar a veure i, sobretot, reflexionar sobre la nostra història.