Des de fa mesos, la crisi comunicativa de la Generalitat en el tema de l'aigua ha fet còrrer com la pòlvora una sèrie de barbaritats sobre transvassaments, trens, vaixells i morenetes. En el cas del Camp de Tarragona, i concretament a Reus, el discurs fàcil i barat de certes formacions polítiques, centrat en "els de Barcelona ens prenen l'aigua", és l'únic que corre per mitjans de comunicació, en tertúlies de bar i en els comentaris dels "totòlegs" (els que saben de tot, i més).
Davant d'aquest posicionament, voldria plantejar un aclariment, un matís, i un recordatori.
L'aclariment: Recordo a tothom de Reus (i de rebot, a tot el Camp de Tarragona) que quan obrim l'aixeta, l'aigua que en raja no és ni de Siurana, ni de Riudecanyes, ni del Francolí. És de l'Ebre. Ho recordo perquè els primers que vam utilitzar un transvassament per beure, vàrem ser nosaltres. L'aclariment, doncs, és que a Reus bebem (i paguem, es clar) l'aigua de l'Ebre per al nostra consum.
El matís: Si a Reus i al Camp tenim aigua de l'Ebre, es per la mancança que teníem d'aigua: No podíem beure. Algú dubta de la necessitat d'abastir d'aigua per beure a persones? Sincerament, crec que és ben diferent transvassar aigua per a que la població begui, i de forma puntual, que per regar camps de golf, de forma continuada.
El recordatori: Fa 20 anys, a Reus obries l'aixeta i no sortia aigua. A Tarragona, l'obries i només rajava aigua salada del mar. La solució a aquest drama va venir amb un minitransvassament per portar aigua de l'Ebre al Camp de Tarragona. Ara, a Barcelona, poden trobar-se en la mateixa situació que nosaltres fa 20 anys. Per nosaltres sí que volem aigua de l'Ebre i per Barcelona no?
Datos personales
- Alberto Bondesio Martínez
- Vaig nèixer a Reus un 20 de febrer de 1984. Sóc Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Adminstració per la Universitat Pompeu Fabra. Estudiant del Màster en Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra i la John Hopkins University. Primer Secretari de la JSC-Reus des de juny del 2006.
Webs d'interès i relacionades amb mi
Blogs JSC
Blogs del meu interès
Archivo del blog
4 comentarios:
Caram,
no recordes que els aqüifers del Camp estan consumits per la petroquímica,
d'aquí el minitransvasament.
Agraeixo el teu comentari.
En primer lloc, no és cert que els aqüífers estan consumits integrament per la petroquímica: agafen aigua del minitransvassament. Sinó, a Reus no es podrien reobrir cinc pous nous, perquè estarien buits.
Utilitzar la dualitat petroquímica-aigua és un discurs fàcil. Si no hi hagués la indústria petroquímica, t'has plantejat com estaríem econòmicament? Això no implica que sigui un defensor de que facin el que vulguin, però també has de mirar l'impacte socioeconòmic positiu que tenen pel Camp.
Per últim, portar l'aigua a BCN és aprofitar l'excedent de la concessió d'aigua al Camp. Aquesta aigua la paguem directament als regants de l'Ebre, 14milions d'euros l'any 2007.
Actualment, el minitransvassament comporta una concessió de 120 Hm3/any, dels que consumim 80 Hm3 (tot i que paguem els 120 Hm3). Amb aquesta concessió, garantim el cabal suficient de l'Ebre en el seu darrer tram i la diferència entre els 120 i els 80 Hm3, és la que cedim a BCN.
El discurs desarrollista de la petroquímica no me'l crec. A la Demarcació de Girona no tenen ni nuclears ni petroquímiques i tenen un PIB més alt que el nostre, per tant hi ha moltes maneres de créixer i no destruint el territori.
I els pous que es reobren a Reus es fan a costa dels aqüifers de més amunt de la comarca, sinó mira què ha passat amb els pous de Duesaigües que s'han enfangat.
Com ja havia comentat abans, no em considero un defensor nat de les petroquímiques, però dónen feina a una part important del Camp. El que caldria fer, sota el meu punt de vista, és anar desenvolupant altres sectors econòmics que vagin substituïnt els existents. Si ara tanquem les nuclears i les petroquímiques, ens quedem sense llum (perquè tampoc es volen posar parcs eòlics)i sense llocs de treball.
Respecte el problema de Duesaigües, crec que el problema resideix més en la política de l'aigua de part dels regants que de l'obertura dels pous de Reus.
Per sort, ha començat a ploure. Això no vol dir, però, que no s'hagi de seguir treballant en aquest tema. Ja hem vist els resultats d'aquesta actitud adoptada per CiU quan era al govern.
Publicar un comentario en la entrada